Sobre la tristesa i la ira

By Ricard Raquer

febrero 2, 2009

Category: Uncategorized

1 Comment »

La tristesa és una de les emocions més habituals juntament amb la seva oposada, l’alegria. És coneguda com a l’emoció negativa per excel·lència. La tristesa va acompanyada d’una reducció de l’activitat cognitiva i conductual. La diferència entre tristesa i ira resideix en el fet que, mentre que a la tristesa l’individu dóna la situació i/o objectiu per perdut i sense solució, l’ira mostra un impuls per la recuperació.

 

L’ira es produeix en situacions en què la persona afectada se sent frustrada per alguna causa i el seu sistema cognitiu rep l’ordre d’actuar davant aquesta situació, molts cops demostrant hostilitat cap a una persona o objecte. No s’ha de confondre mai l’ira amb la violència. La violència pot ser una resposta possible en cas de sentir aquesta emoció, però aquesta també pot ser expressada de moltes altres formes. Per tant hem de separar els conceptes d’hostilitat i violència, que es poden produir en qualsevol altre cas sense necessitat de que hi hagi ira, i a l’inversa, l’ira no te perquè implicar hostilitat o violència.

 

Cognitivament, l’ira provoca l’aïllament de la persona, i dificultats a l’hora de raonar correctament. Aquesta emoció és també causant de conductes impulsives i de decisions sense justificació lògica. Fisiològicament, s’ha aconseguit demostrar que aquesta emoció és una de les principals causants del desenvolupament de diferents malalties coronàries.

 

En molts casos la repetida ira acaba produint la tristesa. Fisiològicament, la tristesa pot arribar a provocar alteracions en la son i ganes de menjar, mals de cap, absència de menstruació, palpitacions i sensació de cansament.

 

La tristesa extrema provoca la depressió. Aquesta es caracteritza per la melancolia profunda i l’absència de plaer (anhedonia) que provoca una actitud pessimista propensa a l’automarginació social. Hi ha una continua reflexió interna negativa que empitjora l’estat d’ànim de la persona i que fan disminuir la seva motivació i concentració.

 

© del text 2008 – Ricard Raquer Poncela (Les emocions)

1 Responses to “Sobre la tristesa i la ira”

  1. Si que has empezado fuerte ¿no? Hablando de la felicidad … con el camino que llevabas yo casi esperaba tu propia propuesta eudaimonista para la próxima actualización pero veo que has decidido hablar de la tristeza y la ira… por lo que parece vas a dedicar este espacio a temas sencillos, está claro …

Replica a Marta Cancelar la respuesta